Sóc només flama ara que en la creu
em cremo i, renaixent amb l’ocellada,
canta la meva nit, oculta veu
de l’alba, aigües crismals d’obscura deu
que em rosegueu l’entranya. Sóc nounada
d’aquest dolor que engendra primaveres,
dolç àngel assegut al meu capçal,
anunciant que en ventre virginal
renaixerà l’infant de les esperes.
Després de Pasqua tornarà Nadal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada