Juguem a fet pel tèrbol laberint
de la secreta escala que empresona
amb ocres càlids, ona sobre ona,
l’àvida llum on s’apleguen sovint,
ombres reials, caçats a cop de fona,
els ocells tebis de la nit. La tarda
mor en la morta quietud del port
quan s’encela, cruenta, l’alabarda
aigües endins i boga la basarda
despietada i cega de la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada