Acorralat en l’infinit de l’aire,
reneixo de l’abís i de l’escaire
del freu, i sóc sageta i aleteig,
esquer tenaç del somni, rei captaire
de l’inhòspit desert del cel, i veig
la sangonent claror que abeura els déus
en lluita fratricida que depassa
els espais abastables i els temps breus.
Sense treva l’amor sempre em percaça
En duel a mort on sóc caçador i caça.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada