T’adorms sobre el meu pit i ara la lluna
cavalca somnis rere el finestral:
en borrallons dessobre el llit s’engruna,
emmiralla La Dôle amb plata bruna
i embruixa el Modigliani del capçal;
ca confident, ve a llepar el teu cos
amb nacres tímids i retorna alada
pels vells camins del cel a la contrada
on cerqui i mai no trobi cap repòs
semblant al teu, d’amor assossegada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada