Filla del mar, hi ha somnis de sirena
en l’aigua dels teus ulls i en cada vena
et canta el meu vaixell amb tots els pals
enyorats de fagedes. Qui t’emmena
camí del vent a córrer a peu descalç
la clara senda de la nit, defora
les muralles vençudes de l’oblit?
Oh si restessis sempre més devora
d’aquesta font on és silenci humit
la joia cauta del meu cant no dit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada