Com qui fenyia el pa, pastà l’argila
primera del teu cos el primer déu.
Vingueren també els altres a la fila
i, amb un estil que avui ja no s’estila,
et daven rínxols d’or, galtes de neu,
dentat de nacre i llavis de corall.
I amb l’aire digne d’una gran senyora
t’asseies al Liceu sense demora
obrint tota malèfica el ventall
com si obrissis la caixa de Pandora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada