No puc, Dèlia, dar-te altre país
que el meu cos, nervi a nervi, vena a vena,
ni altra heretat que el meu voler submís,
ni tresor d’altra vàlua ni mena
que el meu amor, del teu enyoradís.
En mi, per mi viuràs i amb mots incerts
bastirem somnis, defugint la crida
fugaç del temps, a tota joia advers:
en cada estrofa cantarem la vida
i vencerem la mort en cada vers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada