U i tri, en la nit sento l’udol
fantasmagòric, foll, de la canilla
que acorralava en abissal cruïlla
la perseguida por del cabirol.
Si ve la mort a l’alba i m’abracilla
i, piadosa, tu em dónes la mà,
passaré el gual de l’última drecera
i vetllaré les armes del demà
amb la fidel sol·licitud del ca
que amb ulls de pedra als peus se t’arrecera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada