Tot juga, Dèlia, al món, l’inútil joc
d’aparentar que viu i, amb folla dansa
gira que gira i torna al mateix lloc.
Quan ens fereix amor amb dard de foc,
tota la nostra vida fa mudança:
follia és seny i dol és alegria,
el blanc és negre i és el dia nit.
Amor m’ha despullat del meu sentit
i mai no sé si és la nit o el dia,
si camino despert o bé adormit.
Pintura: Vasil Kandinski
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada