És esperant que jo trobo la sort,
mal que qui espera, diuen, desespera:
dolça m’apar, si miro avant, la mort,
amarg l’amor si giro els ulls enrere.
Del primer bes i de l’amor primera
el desamor em paga ara amb escreix;
és de l’enyor que el meu amor es peix
i és el record fidel tot el que em resta.
He donat el millor de mi mateix
i donaria, si ara fos, la resta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada