La nit desperta el somni de la pell
i desvetlla la carn silenciosa.
A la finestra vetlla un cant d’ocell
i l’olor hivernal de la mimosa.
T’estimo encara amb un dolor tan vell
com el dolor del món. La llum primera
és la llum del teu nom. El xiscla el vent
i el bec en l’aigua verge i juganera
de cada font. Del meu penar silent
ets l’ahir i ets l’avui i n’ets l’espera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada