Vago tot sol per viaranys de llum
amb plors de dol i negra cabellera,
damnat auriga, ocell que a la primera
claror del sol, ferint a contrallum
amb daga antiga, occirà certera,
lluny del camí de l’enyorat boscatge
on vaig aprendre el dolç amor primer
i on el destí vesteix la teva imatge
tornada cendra, amb l’ufanós fullatge,
dolgut i tendre, de l’etern llorer.
Pintura d'A. Mingote, Apol·ló i Dafne
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada